Title D10S

La imatge d’en Diego Armando Maradona aixecant la copa a l’Estadi Azteca és sens dubte el resum perfecte del que somia qualsevol futbolista: ser campió mundial

Però per arribar a aquest moment, per poder conquerir el món, en Diego va haver d’aprendre a sobreposar-se a infinitat d’adversitats: des d’aquells primers anys en què gairebé no tenia res per menjar i compartia una habitació amb set germans fins als dies en els quals l’èxit el va envoltar d’oportunistes que només pretenien aprofitar-se’n sense importar-los la persona. “La meva mare va tenir mal d’estómac durant molts anys i això era molt dur per a mi. Sempre vaig pensar que estava malalta, però de gran em va explicar que era perquè no menjava perquè el poc que hi havia a casa arribés per a mi i els meus germans”, va explicar el Pelusa en diverses entrevistes.

Diego Maradona Collage

La fam de la seva mare va ser un dels motius pels quals en Diego es va prometre que li canviaria la vida, no només a ella sinó també al seu pare, Don Diego, qui a finals dels 60, després d’estar deu hores treballant a la construcció, portava en Diego a entrenar amb els Cebollitas en un llarg recorregut enfilats al microbús 28. “Tornant, el meu pare m’oferia el seient perquè jo descansés i ell dormia dret, per aprofitar les hores”, va explicar en Diego d’aquells anys en què Francis Cornejo, el seu descobridor, no només l’animava perquè polís i explotés el seu talent, sinó que era qui li comprava alfajores i li omplia l’estómac amb sandvitx de mortadel·la. En aquella casa les seves germanes eren les que el consentien i fins i tot li permetien alguna entremaliadura. “La Mary em banyava en una font de fora de casa quan tornava tot enfangat de jugar a pilota i de pas rentava l’únic parell de sabatilles que tenia perquè la Tota no s’enfadés”, va explicar en Diego.

Foto Whatapp Maradona
La Kity i la Cali i, al darrere, la Mary, la Lili i l’Ana al costat d’en Diego

Argentinos, als 16 anys, li va donar l’oportunitat de debutar a Primera, però també la seva primera llar de ciment, a la Paternal, on es va mudar la família completa. “No ens podíem creure que teníem aigua calenta i terra enrajolat. Va ser un gran canvi per a la família”, va dir en Diego. Des d’aquell moment la seva vida va començar una carrera ascendent que el portaria a ser el millor jugador del món i, consagrat per la FIFA, el millor de la història. Boca, el seu gran amor, va ser el gran trampolí per arribar a Europa, però també un altre pont per complir el seu somni d’ajudar la família. Per fi El Diez va poder comprar la seva primera casa, a l’avinguda Cantilo, al cor de Villa Devoto, on va passar totes les festes de Nadal de la seva vida fins al dia que va morir. Barcelona va ser la seva primera experiència a Espanya, una mica traumàtica, entre lesions i malalties que van ser més suportables gràcies al suport familiar. El 1984 en Diego va arribar al Napoli, on va conquerir el sud d’Itàlia i el món. Vivia en un apartament molt còmode als afores de la ciutat, però una de les condicions que va posar és que al pis de sota visqués la Mary, la seva germana, la mateixa que l’havia acompanyat a Barcelona i que era la seva contenció en els moments de soledat.

Va tornar a Espanya el 1992, a Sevilla, on es començava a preparar per al seu darrer Mundial. Però aquesta preparació la va acabar al Newell’s, el 1993, on va recuperar la seva alegria de viure i de jugar a futbol. I com que tot a la seva vida va ser Argentina i la seva família, el 1995 va tornar al seu gran amor, el Boca Juniors, per acomiadar-se del futbol dos anys més tard. “La meva família viatjava a tots els partits. El meu pare tenia una camioneta a la qual pujaven les meves germanes i em seguien a tots els partits. Aquest va ser, sens dubte, el gran tancament de la meva carrera” , va explicar en Diego en una entrevista. L’Ana, la Kitty, la Lili, la Mary i la Cali, així les anomenava el Pelusa, són les cinc germanes que d’una manera o altra van contenir i ajudar a construir el mite que avui és llegenda. L’Ana Estela, la Rita Mabel, l’Elsa Lucía, la María Rosa i la Claudia Nora són les germanes de Maradona. “Elles van ser, cada una, una mica mare, una mica amiga. Van ser les meves confidents, les meves fidels i lleials seguidores, i amb elles tot va ser més fàcil”, els va dir El Pelu, com elles l’anomenaven, en una de les seves darreres notes. Una vida lligada al futbol, d’èxit i glòria, però també de lluita, d’amor i convicció per perseguir un somni per canviar la seva vida i la de les persones que més va estimar: la seva família.

Sebastián Hugo Sanchi
Cap de premsa de Maradona 2016-2020
Maradona Collage
Linea Azul

Fútbol para todxs

Futbol per a todxs és una iniciativa per a donar l'oportunitat a nens en risc d'exclusió social de viure l'experiència Maradona Academy i formar-se en la tècnica futbolística amb els millors professionals.

Logo Save the Children
Logo Climent guitar